Jean Piaget
"La infància es la fase creadora per excel·lència”
Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980) fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.
La seva teoria és constructivista, netament epistemològica i d’ordre científic, no de caracter filosòfic.-
EL SEU OBJECTIU ÉS CONÈIXER L’ORIGEN DEL CONEIXEMENT, d’aquí que a la seva obra se l’anomeni: epistemologia genètica.
Piaget considera que el coneixement s'adquireix mitjançant la relació d'elements interns neurofisiològics innats des de la infantesa, que permeten interactuar amb el medi i formar esquemes, i d'elements externs (societat, cultura, ambient) que el subjecte modifica i elabora. Amb l'ajuda d'aquests elements és com l'individu auto-construeix el coneixement.
Va publicar diversos estudis sobre psicologia infantil i basant-se fonamentalment en la detallada observació del creixement dels seus fills. Va elaborar una teoria de la intel·ligència sensorial-motriu que descriu el desenvolupament gairebé espontani d'una intel·ligència pràctica que sustentada en l'acció.
És així que Piaget va afirmar que els principis de la lògica comencen a desenvolupar-se abans que el llenguatge i es generen a través de les accions sensorials i motrius del bebè en interacció i interrelació amb el medi, especialment amb el medi sociocultural.
Piaget postula que la lògica és la base del pensament i que, en conseqüència, la intel·ligència és un terme genèric per a designar al conjunt d'operacions lògiques per a les quals està capacitat l'ésser humà, anant des de la percepció, les operacions de classificació fins al càlcul proporcional.
Piaget va treballar amb el matemàtic sud-africà Seymour Papert en la Universitat de Ginebra des de 1959 fins a 1963. Piaget demostrà que existeixen diferències qualitatives entre el pensar infantil i el pensar adult; més encara: existeixen diferències qualitatives en diferents moments o etapes de la infància (la qual cosa no implica que no hi hagi en la societat humana actual una multitud d'adults cronològics que mantenen una edat mental pueril, explicable per l'efecte del medi social). Per tal demostració, Piaget fa notar que la capacitat cognitiva i la intel·ligència es troben estretament lligades al medi social i físic. Així considera Piaget que els dos processos que caracteritzen a l'evolució i adaptació del psiquisme humà són els de l'assimilació i l'acomodació. Ambdues són capacitats innates que per factors genètics es van desplegant davant determinats estímuls en molt determinades etapes o estadis del desenvolupament, en determinades edats successives).
Piaget va desenvolupar la seva teoria entenen que a partir de la herència genètica, l’individu construeix la seva pròpia evolució a partir de la seva interacció amb el medi on va desenvolupant les seves capacitats bàsiques de subsistència: l’adaptació i l’organització.
L’adaptació és l’estat d’ equilibri entre l’assimilació i l’acomodació, és a dir entre l’adequació de l’individu a l’ambient i de l’ambient a l’individu.
És a dir Piaget concep la intel·ligència com adaptació a l’entorn. Aquesta adaptació consisteix en un equilibri entre dos mecanismes inseparables:
· l’acomodació: si es produeix una alteració ambiental l’organisme canviarà per adaptar-se al medi.
· l’assimilació: un alteració en l’organisme es compensarà amb un canvi ambiental.
L’organització és el procés pel qual la intel·ligència es relaciona internament amb les seves parts, i aquestes, anomenades “esquemes”, també ho fan combinant-se entre si mitjançant assimilació recíproca.
En primera instància el subjecte internalitza l’objecte (assimilació); un cop interioritzat realitza una interpretació d’aquest objecte relacionant-lo amb els esquemes que posseïa amb anterioritat.
De l’interpretació surgeix un procés d’acomodació, en el qual el subjecte reacomoda l’estat del seu sistema de xarxa cognitiva. Aquesta reacomodació tendeix a mantenir l’equilibri coherent de pensament que tenia abans de la nova inclusió, és a dir relaciona els conceptes que ja tenia amb els conceptes que ha assimilat.
Referències:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Piaget
Referències:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Piaget
No hay comentarios:
Publicar un comentario