martes, 26 de octubre de 2010

Definicions de conceptes vist a l'aula

DEFINICIONS DE CONCEPTES VIST A L’AULA:


BLOG: En informàtica, un bloc, un blog o bé bitàcola, (de l'anglès blog, truncació de weblog: diari web) és un diari interactiu personal (dip) a Internet. Un bloc és dissenyat perquè, com un diari, cada article tingui data de publicació, de manera que la persona que escriu (blocaire, blogaire o bloguista) i les que llegeixen puguin seguir tot el que s'ha publicat i editat.
En cada missatge o article d'un bloc els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta.

Referències:

DELICIOUS: és un servei de gestió de marcadors socials en web. Permet agregar els marcadors que clàssicament es guardaven en els navegadors i categoritzar-los amb un sistema d'etiquetatge denominat “folcsonomías” (tags). No només pot emmagatzemar llocs webs, sinó que també permet compartir-los amb altres usuaris del “delicious” i determinar quants tenen un determinat enllaç guardat en els seus marcadors.

Referències:
- http://www.maestrosdelweb.com/editorial/delicious/

PREZI: és una web que et permet crear presentacions sobre Flash de forma molt intuïtiva. Per usar-lo, primer t'has de registrar i escollir el tipus de compte que hi vols: Lliure (públic, gratuït i fins a 100MB), o Enjoy, o Pro, amb capacitats i possibilitats pujants (aquestes dues darreres, de pagament, et permeten instal•lar-te el programari a l'ordinador i treballar en local). També hi ha llicències per a estudiants.

Referències:
- http://www.anexom.es/servicios-en-la-red/herramientas/prezi-presentaciones-online-elegantes/

GIMP: és un programa de GNU per al tractament d'imatges, creat per voluntaris i distribuït sota la llicència GPL. Està construït amb les llibreries GTK les quals es van crear pensant en aquest programa. La primera versió es va desenvolupar en sistemes Unix i va ser pensada especialment per GNU/Linux. No obstant això, actualment existeixen versions totalment funcionals per Windows i Mac OS X.

Referències:
http://ca.wikipedia.org/wiki/GIMP

SLIDESHARE: és una aplicació web on es poden emmagatzemar presentacions de diapositives. Igual que en “YouTube”, les presentacions cal crear-les en el propi ordinador utilitzant el programa Microsoft “Powerpoint”, “OpenOffice”.
Quan l’usuari puja la presentació a “SlideShare”, el sistema la converteix en ‘Flash’. Això vol dir que es pot veure des de qualsevol ordinador, simplement obrint una pàgina web.
SlideShare fa més fàcil compartir una presentació de treball amb altres persones, o fins i tot donar una conferència sense necessitat de carregar amb la presentació, simplement accedint a ella des d’una connexió a Internet qualsevol.


FLICKR: és un lloc web per a organitzar fotografies digitals que funciona com una xarxa social. Va ser desenvolupat per Ludicorp, una empresa fundada el 2002 a Vancouver, Canadà. El març del 2005, Flickr i Ludicorp foren comprades per Yahoo!. És un servei molt utilitzat pels usuaris de blocs com a dipòsit de fotos. El sistema de Flickr permet fer cerques d'imatges per etiquetes (tags), per data i també pel tipus de llicència Creative Commons.

Referències:
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Flickr


PICASSA, Inc:
és una companyia de Pasadena, Califòrnia que ha creat un organitzador de fotos amb el mateix nom. El juliol del 2004, el Google va comprar Picasa i la va començar a oferir per a ús gratuït. L'objectiu de Picasa és ésser molt fàcil de fer per qualsevol usuari tot oferint moltes funcions en un sol clic.

La principal part del programa consisteix en organitzar les fotos de l'ordinador, tot ordenant-les en carpetes, i col•leccions per ordre cronològic. També permet fer retocs a les fotografies com ara ajustament del color, reducció dels ulls vermells, correcció de l'alineació de les fotos, etc. També es pot utilitzar per a enviar les fotos per correu electrònic, penjar-les en un weblog, gravar-les en un CD, o altres.

Referències:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Picasa

AUDACITY: és un programa multiplataforma de gravació i edició d'àudio, fàcil d'usar i lliure. La part gràfica ha estat feta amb la llibreria “wxWidgets”. Les seves funcions principals són importar i exportar WAV, MP3 i “Ogg Vorbis” entre d'altres, gravar i reproduir sons, editar usant les opcions de tallar, copiar i enganxar, i una opció Desfer il•limitada, també és poden afegir efectes digitals o eliminar sorolls. Es pot programar qualsevol efecte musical o sonor, mitjançant el panell Nyquist, usant “Xlisp”.

Referències:
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Audacity

GOEAR: és una pàgina web que permet buscar i escoltar música, però no descarregar-la. És similar a “YouTube” tret que el seu eix central no són els vídeos sinó la música.
En GoEar succeeix exactament el mateix que en “YouTube”, has d'estar connectat a Internet cada vegada que vulguis veure un vídeo o escoltar una cançó, ja que no tenen opció per a baixar al teu PC.
El seu ús és molt senzill, n'hi ha prou amb introduir en GoEar Rip l'enllaç de la cançó de GoEar que vulguis descarregar. Pots aconseguir aquest enllaç visitant GoEar.com i buscant-la o bé utilitzant el cercador de GoEar Rip, que també et durà a GoEar.com.
Una vegada tinguis l'enllaç de la cançó inserit en GoEar Rip, prem sobri “Download & Save to Disk” i es descarregarà la cançó al teu PC.

Referències:
http://es.onsoftware.com/p/descargar-musica-de-goear

JAMENDO: és una plataforma musical i una comunitat d'àmbit internacional, creada al voltant de la música lliure, on els artistes poden pujar la seva música gratuïtament i el seu públic descarregar-la sota llicència Creative Commons. Fou fundada el gener del 2005.

Referències:
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Jamendo

SLIDEBOOM: és un servei en línia per a la participació i repartiment de presentacions de PowerPoint. SlideBoom és un ordinador analògic de YouTube, però s'utilitza per a presentacions.

Referències:
http://en.wikipedia.org/wiki/Slideboom

CREATIVE COMMONS: és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.
Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic. L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats".

Creative Commons va ser fundada l'any 2001 als Estats Units, amb el suport del Centre del Domini Públic, per James Boyle i Lawrence Lessig (experts en propietat intel•lectual i ciberlleis), Hal Abelson (professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric Eldred (editor web). Estudiants del Berkman Center for Internet & Society a la Harvard Law School han ajudat també en el projecte. Lawrence Lessig n'és l'actual president i és professor de dret a la Universitat de Stanford, que és on s'ubica actualment Creative Commons.

Referències:
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons

SCRIBD: és un lloc web de participació i repartiment de document que permet als usuaris enviar documents de diversos formats, i arrelar-los a una pàgina web que utilitza el seu format de Paper. Scribd actualment té més de 50 milions d'usuaris mensuals i més de 50,000 documents es carreguen diàriament.

Referències:
http://en.wikipedia.org/wiki/Scribd

VIMEO: és una xarxa social d'Internet basada en vídeos, llançada el novembre del 2004 per la companyia InterActiveCorp (IAC). El web permet compartir i emmagatzemar vídeos digitals per a què els usuaris comentin a la pàgina de cadascun d'ells. Els usuaris han d'estar registrats per poder carregar vídeos, crear el seu perfil, comentar i crear llistes de preferits.
Vimeo no admet vídeos comercials de televisió, demostracions de videojocs, pornografia o qualsevol contingut que no hagi estat creat per l'usuari. El web, a més, ha adquirit reputació com a «proveïdor d'imatges» per a diversos artistes, degut a l'alta taxa de bits i la resolució d'imatge dels seus vídeos. Des d'octubre de 2007, Vimeo ofereix una opció per a vídeos en alta definició.

Referències:
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Vimeo

WIKIPÈDIA: és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 15 milions d'articles (dels quals 3,2 milions en anglès i 289.584 en català) han estat escrits col•laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet.

Referències:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia

FIREFOX: El Mozilla Firefox (oficialment abreujat com Fx o fx i popularment abreujat com FF) és un navegador web lliure desenvolupat a partir del projecte Mozilla. L'objectiu del Firefox és desenvolupar un Mozilla més petit, lleuger i ràpid mitjançant l'extracció i redisseny del component de navegador de la suite de programari Mozilla.

Referències:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Firefox

OPEN OFFICE: Pròpiament denominat OpenOffice.org, és un projecte comunitari per crear una paquet ofimàtic basada en codi obert (amb llicència LGPL), procedent d'una versió antiga de StarOffice de Sun Microsystems. Actualment la marca és propietat de l'empresa de programari Oracle.

Referències:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Open_Office

WIKISPACES: Un wiki és un lloc web col•laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'un wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la Wikipedia.

Els projectes wiki tenen normalment historials amb totes les modificacions que s'han fet dels seus continguts. D'aquesta manera se'n poden veure totes les versions i recuperar informació eliminada o des-fer edicions vandàliques, ja que els canvis s'apliquen normalment a l'instant, sense que cap mena d'usuari de confiança o administrador els haja de revisar i confirmar abans. Tanmateix, si el vandalisme és massa, es poden protegir les pàgines wiki per a permetre que ningú o només una part d'usuaris les puga editar.

Referències:
http://aulablog21.wikispaces.com/Wikipedia

WINDOWS LIVE MOVIE MAKER: és un programari d'edició de vídeo que s'inclou en les versions recents de Microsoft. Conté característiques tals com a efectes, transicions, títols o crèdits, pista d'àudio, narració cronològica, etc. Nous efectes i transicions es poden fer i les ja existents es poden modificar mitjançant codi XML. Semblant al Windows Movie Maker amb millores addicionals que faran l'edició de vídeo encara més fàcil.

GOOGLE DOCS: Google Docs & Spreadsheets o dit a vegades simplement Google Docs és un processador de textos i un editor de fulls de càlcul en línia que es pot utilitzar des del navegador. Aquestes aplicacions són desenvolupades per Google que al seu temps va comprar diferents empreses i programadors relacionats amb l'ofimàtica en línia. El programa es va llençar el 10 d'octubre de 2006.

Es pot crear documents de text, fulls de càlcul, presentacions i bases de dades des de la mateixa aplicació o importar-los utilitzant la seva interfície web o enviant-los utilitzant el correu electrònic, a més de pujar qualsevol tipus d'arxiu. Els arxius s'emmagatzemen en els servidors de Google. Els arxius emmagatzemats poden ser exportats en diversos formats estàndard o ser enviats per correu electrònic.
Durant l'edició dels documents, aquests es guarden automàticament per evitar pèrdua d'informació. Una altra característica important és la possibilitat de col•laboració de grups de treball, a més de poder compartir-los amb múltiples usuaris al mateix temps.

GOOGLE READER: Lector de RSS i Atom. Permet organitzar i accedir ràpidament des d'una interfície Web a totes les notícies de les pàgines configurades en el sistema que suporten RSS o Atom.

POWER POINT: Microsoft PowerPoint és un popular editor de presentacions desenvolupat per a sistemes operatius Microsoft Windows i Mac OS. Àmpliament usat en diferents camps com en l'ensenyament, negocis, etc. Segons les xifres de Microsoft Corporation, prop de 30 milions de presentacions són realitzades amb PowerPoint cada dia. Forma part del conjunt Microsoft Office.

És un programa dissenyat per a fer presentacions pràctiques amb text esquematitzat, fàcil d'entendre, animacions de text i imatges, imatges predissenyades o importades des d'imatges de l'ordinador. Se li poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació.
Una part especial del tractament d'imatges és aquesta que està formada pels programes de presentació, que barregen imatges amb text i sons per a l'exposició de dades en sales amb un públic més o menys ampli.
PowerPoint, de la companyia Microsoft, és un dels programes de presentació més estesos en l'actualitat. Ve integrat en el paquet Microsoft Office com un membre més, que pot aprofitar els avantatges que li ofereixen els altres components de l'equip per a obtenir un resultat òptim.
Amb PowerPoint podem crear tot tipus de productes relacionats amb les presentacions: Diapositives estàndard de 35mm, transparències, documents impresos per als assistents a la presentació, així com notes i esquemes per al presentador.

SOFTONIC: és una empresa fundada per Tomás Diago a inicis de 1997 a Cerdanyola del Vallès, que pertany al Grup Intercom. És coneguda per la pàgina web que gestiona, dedicada a la descàrrega de programari per a diferents plataformes.
El nom inicial de l'empresa era Shareware Intercom, i canvià a Softonic l'any 2000. El 2002 va tenir beneficis per primera vegada.
L'empresa té 175 treballadors, seu central a Barcelona des del 2008, i oficines a Tokio, Shanghai, San Francisco i Madrid. Actualment és el segon portal de descarregues de software del món i el primer d'Europa. Està disponible en idioma castellà, alemany, anglès, francès, italià, portuguès, brasiler, xinès, polonès, holandès i japonès.

SOFTCATALÀ: és una associació sense ànim de lucre, l'objectiu bàsic de la qual és fomentar l'ús del català a la informàtica, Internet i les noves tecnologies. Softcatalà està formada per estudiants, professionals i usuaris que abasten els camps propis d'una organització d'aquestes característiques: enginyers informàtics, filòlegs, dissenyadors i traductors que fan aquesta feina d'una manera desinteressada.
La idea de Softcatalà va néixer l'estiu de 1997. El 2 d'octubre de 1998 es va donar a conèixer amb el Navegador en català 4.04, fruit de gairebé un any de treball, que és la traducció al català del conegut navegador de la casa Netscape, el Communicator 4.04, en versió per a Windows en 32 bits.

EL PROGRAMARI
: (software, en anglès) és un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades.[1] El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el middleware, que controla i coordina sistemes distribuïts.

UN PROGRAMA INFORMÀTIC: és un conjunt ordenat d'ordres que es dóna a una computadora per a realitzar una determinada tasca. El programador és qui introdueix programes a la computadora, només aleshores la computadora adquireix utilitat. La computadora transforma dades en informació.
També conegut com aplicació informàtica, és la part lògica de l'ordinador, la qual cosa vol dir que es el conjunt d'instruccions que pot executar el maquinari pera a la realització de les tasques de computació a les que es destina. Es per tant un camp d'estudi de la informàtica.

El programari es pot presentar en dues formes:
- El codi font escrit per persones.
- El codi objecte usualment en forma d'arxius binaris, executables directament en una arquitectura d'ordinador determinada.

Els programes que tradueixen el codi font dels programes a executables es diuen compiladors.
Generalment el codi font dels programes és escrit per professionals coneguts com a programadors. El codi font és escrit en un llenguatge de programació que segueix un dels següents dos paradigmes: imperatiu o declaratiu. El codi font pot ser convertit en una imatge executable per un compil•lador. Quan es demana que el programa s'executi, el processador executa el programa instrucció per instrucció, fins que el programa finalitza.

MICROSOFT WORD: és el nom amb que es coneix el processador de textos comercialitzat per la companyia Microsoft.
UN PROCESSADOR DE TEXT: (o editor de texts) és una aplicació informàtica que es fa servir per la producció (incloent la composició, edició, format, i possiblement impressió) de qualsevol mena de text imprès.
És l'actual substitut de les màquines d'escriure, tot i que amb major capacitat, ja que es poden incloure imatges i mesclar dades. També són coneguts com a processadors de paraules (de la traducció directa de l'anglès).

Hi ha una gran quantitat de programes, des de molt senzills a completament especialitzats. Es poden dividir en dos grups :WYSIWYG: el que veus és el que obtens: com l'Abiword, Microsoft Word, OpenOffice.org Writer, Wordperfect, KWord o aquells editors per només el contingut i l'escriptura com LyX.

Es distingeixen dels editors de texts en què els processadors poden gestionar text amb format, imatges, taules i altres elements que acompanyen un document de text, mentre que els editors només gestionen text pla.

EL CODI FONT: es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per l'home.
En general, quan es parla del codi font corresponent a un programa o aplicació informàtica, hom es refereix al conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar aquest programa. Aquests fitxers es poden guardar en diferents suports, com paper o cinta magnètica, però habitualment s'emmagatzemen a la memòria de l'ordinador, al seu disc dur o algun altre tipus de suport permanent. Un cop el codi font és disponible a l'ordinador, es pot convertir en un fitxer executable mitjançant un compilador, o bé es pot executar de diferent manera amb un intèrpret, depenent del tipus de llenguatge utilitzat.
L'estudi del codi font d'un programa per un expert li permet veure com funciona, i també modificar-lo per canviar o millorar el funcionament del programa.

EL CODI OBJECTE: és el codi que resulta de la compilació del codi font.
Consisteix en llenguatge màquina o bytecode i es distribueix en diversos fitxers que corresponen a cada codi font compilat. Per obtenir un programa executable s'han d'enllaçar tots els fitxers de codi objecte amb un programa anomenat enllaçador ( linker ).


BIBLIOGRÁFIA:
http://enxarxat.cat/index.php/ideesitrucs/trucsweb/83-prezi-presentacions-qdiferentsq
http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
http://phobos.xtec.net/fadults/wordpress/?p=9

No hay comentarios:

Publicar un comentario